Dos calendaris medievals:

Tapís de la Creació a Girona

i el paviment de mosaic de la catedral d’Otranto

Us convidem a explorar a través de la pintura acrílica sobre tela de Secundino López Pousa, la representació de dos calendaris romànics originats en regions geogràfiques diferents, però en èpoques molt properes.

Durant un viatge a Itàlia, el pintor va descobrir a l’interior de la catedral d’Otranto, el seu extens paviment de mosaic “opus tessellatum” datat entre els anys 1163 i 1165. Fou realitzat per ordre del sacerdot Pantaleone i l’arquebisbe Gionata (Ionathas) [1][2][3], i constitueix una de les obres amb tessel·les sobre paviment més destacades del romànic europeu. Allà, a la nau central, es desplega un cicle dels mesos de l’any representat mitjançant un medalló que combina el signe zodiacal corresponent amb una escena de treball agrícola o domèstic. Aquest cicle no només reflecteix les activitats estacionals, sinó que també integra una sèrie de referències clàssiques i bíbliques com la figura de Tellus, personificació de la Terra, i el cicle de la caiguda d’Adam i Eva, suggerint així una interpretació teològica del treball com a conseqüència del pecat original [1][2][3][4].

Aquesta experiència el va portar a comparar i contrastar aquest mosaic amb el calendari romànic del Tapís de la Creació, la interpretació del qual ja havia abordat prèviament mitjançant pintura acrílica sobre tela, seguint les investigacions de Manuel Castiñeiras [5].

Castiñeiras suggereix la hipòtesi que el brodat del tapís podria haver estat realitzat en un monestir femení sota la protecció de la comtessa italo-normanda Mafalda d’Apúlia (¿1060–1112?), vídua del comte de Barcelona, Berenguer Ramon II Cap d’Estopes, la qual hauria tingut un paper destacat en la seva fabricació. El tapís possiblement va ser exposat a la Catedral de Girona l’any 1097 durant un sínode presidit pel llegat papal i arquebisbe de Toledo, Bernat de Sedirac, amb l’objectiu de resoldre conflictes interns de l’Església Catalana i reafirmar el poder del jove comte Ramon Berenguer III, fill de Ramon Berenguer II i Mafalda, sota la protecció de la Santa Seu [5].

Probablement, el desig de plasmar en tela el calendari dels mosaics de la catedral d’Otranto per part de Secundino López, prové de la mateixa sensació que va evocar en l’historiador José Javier López de Ocáriz [4] qui, en contemplar-lo, escrigué que va sentir “una immersió instantània en una realitat profunda, potser màgica i atemporal, una escapada del present. Un se sent perdut, confós, però alhora atret pel calidoscopi de figures, picades d’ullet i misteris”. A aquest sentiment hi afegeix el de retrobament, a través del calendari, entre dues cultures similars però amb interpretacions molt diferents del temps i els mesos. Igual que ell, López-Pousa va centrar la seva atenció en un dels elements més accessibles, el calendari romànic, del qual fa una descripció senzilla, però analítica, dels seus elements iconogràfics.

El Tapís de la Creació possiblement es col·locà per primera vegada a la Catedral de Girona l’any 1097, mentre que el mosaic d’Otranto es va acabar entre els anys 1165 i 1166 aproximadament vuitanta anys després de la consagració de la catedral el 1088, en la qual participaren els arquebisbes d’Otranto, Bari, Tàrent i Bríndisi, i es realitzà en presència del duc de Sicília, Roger I. Per tant, el calendari d’Otranto va veure la llum uns setanta anys més tard que el de Girona.

Les diferències entre ambdues obres són notables i les figures difícilment se superposen, la qual cosa ens permet analitzar amb precisió les particularitats de cada estil i estudiar les raons de les figures de cada una d’elles dins del context històric de l’època.

És important recordar que cap a l’any 1000 els calendaris utilitzats variaven segons la regió i la cultura. El calendari més estès a Europa, i altres parts del món occidental durant l’edat mitjana era el calendari julià, introduït per Juli Cèsar (d’aquí l’origen del seu nom) l’any 45 aC. Basat en el cicle solar, constava de 365 dies dividits en 12 mesos. El calendari julià va ser adoptat com a calendari cristià al Concili Eclesiàstic de Nicea l’any 325. Tot i que amb l’expansió del cristianisme experimentà algunes modificacions, la seva estructura bàsica es mantingué fins a la reforma gregoriana de 1582. Així doncs, tant el calendari del Tapís de la Creació de Girona com el del paviment de la catedral d’Otranto són dos calendaris julians realitzats en un context eclesiàstic similar i en períodes propers. Per tant era d’esperar que s’hi trobessin moltes similituds.

El Tapís de la Creació de Girona, una de les obres tèxtils més impressionants de l’art romànic, es confeccionà en un període d’intensa reorganització eclesiàstica a Catalunya. En aquest context, es buscava reforçar l’autoritat papal i la del clergat davant del poder dels senyors feudals. A la Península Ibèrica aquesta reforma fou liderada per Bernat de Sedirac, arquebisbe de Toledo i llegat papal. La possible col·locació del tapís a la catedral de Girona durant el concili de 1097 podria haver tingut un profund valor simbòlic, consolidant la importància de l’Església local i del nou comte de Barcelona dins del projecte reformista.

El calendari confeccionat al Tapís de la Creació s’integra dins d’una composició més extensa que representa la creació del món amb la figura de Déu al centre envoltat d’escenes del Gènesi i referències al temps cíclic (com les estacions i els vents). Aquesta iconografia responia a una funció catequètica de gran rellevància destinada a la instrucció doctrinal d’una població majoritàriament analfabeta. En aquest context, la noció de Creació no només evocava un acte diví fundacional sinó que també legitimava una concepció del món ordenat sota un designi teològic reforçant així la cosmovisió cristiana de l’ordre social i polític.

Durant aquest període, la ciutat de Girona exercia un paper estratègic dins de la Marca Hispànica, una zona fronterera entre els regnes cristians i els territoris sota domini musulmà. En conseqüència, la catedral de Girona aspirava a consolidar-se com un centre de poder espiritual i cultural de primer ordre. La confecció del tapís podria interpretar-se, per tant, com un intent de dotar al temple d’una obra de prestigi equiparable en simbolisme i magnificència als grans mosaics o frescos d’altres seus eclesiàstiques rellevants, com l’esmentada catedral d’Otranto. I mentre que el tapís de Girona ens mostra una cosmovisió judeocristiana del Gènesi amb una forta càrrega simbòlica del temps circular i etern, el calendari d’Otranto té una intenció més enciclopèdica, incloent-hi referències a la història, la mitologia i el zodíac, que reflecteixen una visió més sincrètica del saber.

Tot i que no coneixem amb certesa la funció original del Tapís de la Creació, la historiografia ha contemplat diverses possibilitats: catifa cerimonial, dosser o cortina litúrgica. El seu disseny revela la influència de diverses tradicions artístiques, entre elles la carolíngia, així com elements procedents del repertori clàssic i bizantí. En contrast, el paviment de mosaic de la catedral d’Otranto (al sud d’Itàlia) manifesta una clara mescla de tradicions normandes, itàliques i bizantines, cosa que explica en part les marcades diferències estilístiques i conceptuals entre ambdues obres.

El tapís constitueix una obra de caràcter eminentment teològic i litúrgic amb l’únic propòsit d’exaltar l’ordre diví de la creació. El cosmos és representat com una manifestació del pla de Déu on el sol i la lluna actuen com a instruments del temps i agents de la creació tal i com es relata al Gènesi. El calendari del tapís està més integrat dins d’una visió teològica del temps centrada doncs en la creació divina i l’ordre còsmic. Les tasques agrícoles són part d’aquest ordre, però no en constitueixen el focus principal.

A diferència, el mosaic d’Otranto adopta un enfocament més enciclopèdic i escolar funcionant com un autèntic mapa del saber medieval. Hi conflueixen referències a la mitologia clàssica, l’astrologia, els bestiaris, les genealogies bíbliques i els cicles temporals, convertint-lo en un calendari més pràctic i pedagògic en què es vinculen els mesos, els signes del zodíac i les feines del camp com una manera d’ensenyar com el temps humà s’integra en el cosmos i en la història sagrada. En aquest context, els signes del zodíac no s’interpreten des d’una perspectiva estrictament teològica, sinó que adquireixen un valor simbòlic relacionat amb el coneixement astrològic i temporal propi de l’època.

Encara que ambdós calendaris inclouen representacions mensuals no responen a un model iconogràfic unificat ni persegueixen el mateix objectiu final. Tot i que avui dia tendim a assumir l’existència d’un “model típic” de calendari medieval (amb escenes estereotipades com gener al costat del foc, febrer podant o agost segant), al segle XII aquesta iconografia estava lluny de ser rígida. Els manuscrits, mosaics i relleus de l’època, revelen una notable varietat determinada tant per l’adaptació al context geogràfic i a la tradició cultural com pels condicionants i la funció del suport? Així, per exemple, el mes de març pot representar-se com el mes de la sembra en algunes regions mentre que en d’altres apareix associat a la poda. De la mateixa manera, el juliol pot evocar el mes de la sega, del transport de la collita o, fins i tot, com el temps del descans al sol. Aquestes diferències no s’han d’entendre com errors o inconsistències, sinó com ajustos a realitats agrícoles, climàtiques i socials locals.

La diferència més significativa entre els calendaris del Tapís de la Creació de Girona i del mosaic d’Otranto rau en la inclusió dels signes del zodíac. En el mosaic d’Otranto aquests signes estan plenament integrats i es combinen amb les feines agrícoles corresponents a cada mes (per exemple, segar sota el signe de Verge o sembrar sota el de Balança) segons una tradició iconogràfica àmpliament difosa en l’art medieval. En canvi, el calendari del tapís gironí prescindeix de la iconografia zodiacal i en el seu lloc incorpora la representació dels astres (el sol i la lluna) en relació directa amb la temporalitat dels treballs mensuals subratllant així una dimensió més teològica i cosmològica que astrològica. Tanmateix, cal subratllar que no es conserva el tapís en la seva dimensió original. En conseqüència, la representació del Sol i de la Lluna com a diumenge (l’astre diürn) i dilluns (coa dia de la lluna) en la sanefa de l’obra permet suposar que la resta dels dies de la setmana estaven representats en la part avui perduda.
En el mosaic de la catedral d’Otranto el cicle dels mesos es representa mitjançant escenes que combinen signes zodiacals amb activitats agrícoles i domèstiques pròpies de cada època de l’any. Segons l’anàlisi iconogràfica de Carl Arnold Willemsen i José Javier López de Ocáriz Alzola [4], cada mes està associat a un signe del zodíac i a una imatge que simbolitza les feines o característiques estacionals corresponents.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

GENER

El signe del zodíac representat el gener és Capricorn (del 12 de desembre a l’11 de gener). L’escena mostra la figura d’una dona vestida amb túnica talar, cenyida amb un cingulum, coberta amb un capell i amb els peus calçats amb mitges o botins asseguda al costat del foc. S’acomoda a la vora d’un tamboret baix tot escalfant-se les mans davant d’un fogonet representat esquemàticament. Al seu costat, sobre un suport vertical en forma de forqueta o trident, hi apareix un cilindre que probablement representa una eina per cardar cànem, lli o llana. Aquesta imatge al·ludeix simbòlicament al descans hivernal i a l’inici del cicle anual.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

FEBRER

Febrer està associat amb el signe d’Aquari (12 gener al 9 febrer). L’escena mostra a una dona dempeus vestida de fosc, amb cabellera curta i calçada amb peücs vermellosos. Amb la mà esquerra sosté la cremallera del llar de la qual penja una olla, encara que no s’observa el foc. Aquesta manca de flama resta sentit al gest de donar voltes a la broqueta on està enfilat un garrí. Sobre el llar flota un nen alat i nu que aboca un càntir, evocant així el signe zodiacal d’Aquarius.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

MARÇ

Al març, el signe és el de Peixos (del 10 de febrer a l’11 de març) i la imatge presenta un jove nu assegut en un tamboret baix. Doblegant el genoll esquerre aixeca el peu per extreure’s una espina amb unes pinces llargues, en una representació de l’espinari clàssic, típica dels calendaris a Itàlia. L’acció no guarda una relació directa amb les feines estacionals i sovint s’ha interpretat com una al·lusió al despertar de les passions a la primavera.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

ABRIL

El mes d’abril correspon a Àries (del 12 de març a l’11 d’abril). L’escena representa el pasturatge, una tasca pròpia de la primavera. Un pastor, vestit amb una túnica curta verda i peücs vermells, sosté un bastó sobre l’espatlla i guia el seu ramat, sintetitzat en dues ovelles i una cabra que el miren. Un arbre amb fulles vermelles i verdes emmarca l’escena.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

MAIG

Al maig, sota el signe de Taure (del 12 d’abril al 12 de maig), apareix una dama sense toca de casada, vestida amb una elaborada túnica estampada. Asseguda sobre un ampli seient amb coixins, estén els braços per subjectar dues branques en connexió simbòlica amb l’arbre eix del mosaic. L’abundància de brots, fulles, flors i fruits (similars a figues) accentua la fecunditat primaveral. La figura és, en realitat, una personificació de la Primavera.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

JUNY

Juny, representat per Bessons (13 de maig al 14 de juny), mostra un pagès segant amb una falç a la mà dreta mentre aplega les espigues amb l’esquerra. Vesteix túnica curta exomis de color verd, barret cònic del mateix to i calça pedols. El treball ja realitzat s’evidencia en els feixos i les garbes recollides.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

JULIOL

Al juliol, sota el signe de Càncer (15 de juny al 14 de juliol), mostra un pagès sense barret i amb mànigues més llargues realitzant la collita. L’escena destaca pel seu dinamisme: alça la batolla sobre el cap, es recolza a les puntes dels peus i la túnica s’agita amb el moviment.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

AGOST

Agost, associat a Lleó (15 de juliol al 15 d’agost), presenta un pagès amb túnica i gorra verda i peücs vermells. Es disposa a tallar raïm d’un cep amb una navalla i el diposita en un cova. Introdueix una cama al recipient, cosa que suggereix la pràctica de trepitjar el raïm per compactar-lo. Depenent del material, es podria tractar d’un cove (vímet) o d’una portadora (fusta).

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

SETEMBRE

El mes de setembre, sota el signe de Verge (16 d’agost al 15 de setembre), continua el procés de la verema amb la imatge d’un pagès trepitjant el raïm en una tina, descalç i ajudat per dos bastons. El most flueix per una espita cap a una cubeta i el gest suggereix el balanceig rítmic característic d’aquesta tasca.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

OCTUBRE

A l’octubre, amb el signe de Balança (16 de setembre al 14 d’octubre), es veu un pagès abrigat amb túnica verda, solapa i caputxa penjant amb borla. Descalç malgrat el fred, treballa la terra, destacant la cuidada representació tècnica de l’arada junyida per bous. El sistema de jou il·lustrat sembla ser el rígid jou cornal, fixat a les banyes amb corretges.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

NOVEMBRE

Novembre, sota Escorpí (15 d’octubre al 13 de novembre), mostra un pagès sembrant. Amb la mà esquerra recull la túnica doblegada per sostenir les llavors, que llença amb la dreta. Al mosaic s’aprecien les llavors puntejades mentre una gran branca de l’arbre creua l’escena. Al seu voltant es representen una aixada, possiblement un sac de llavors, un modium o recipient per a la llavor i un got de banya per beure. La corona sota Escorpí és una al·lusió a la constel·lació que es troba sota aquest signe zodiacal al firmament: la Corona Australis.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

DESEMBRE

El mes de desembre correspon a Sagitari (14 de novembre a l’11 de desembre). Un jove pagès sacrifica un porc senglar subjectant-lo per l’orella amb la mà esquerra mentre li enfonsa un ganivet a la caròtida. Simultàniament, es representa la mort i el dessagnat. A la dreta es veu un garrí rosat que contrasta amb el porc senglar verdós i que suggereix la previsió del següent sacrifici.

El calendari del Tapís de la Creació no conserva tots els mesos i ha estat estudiat per diferents autors, destacant sobretot les aportacions de María Ángeles González Mena, en el seu estudi “Dos tapissos brodats medievals: El de la creació a Girona i el de Bayeux” [6], i Manuel Castiñeiras [5] que porta a terme un detallat estudi del tapís de Girona, establint comparacions amb altres calendaris tant anteriors com a coetanis.

María Ángeles González Mena assenyala que es tracta d’un calendari de caràcter econòmic i agrícola, en què es reflecteixen activitats de sembra, recol·lecció, caça i pesca, així com els fenòmens atmosfèrics i la influència dels astres. El seu estil és simbòlic i ritual, amb elements mitològics, però sense perdre’n el caràcter narratiu.

Al costat del calendari apareixen els símbols de les estacions: a la dreta, l’estiu i la tardor; a l’esquerra, l’hivern i la primavera. L’estiu està representat per un pagès que sega amb una alta dalla; la tardor, per un home recollint raïms; l’hivern, per un vell assegut al costat del foc vestit amb túnica llarga i un ampli mantell decorat amb motius que recorden els armins, escalfant els seus peus i mans prop del foc sobre un banc ornamentat d’estil grec; la primavera, per un home amb turbant oriental que cava la terra amb una pala.

Les imatges corresponents als mesos s’estenen als laterals del tapís. A la banda esquerra, des de l’angle sud i en sentit ascendent, hi ha els mesos de març, abril, maig i juny, tot i que falten gener i fragments de febrer. El costat dret segueix en sentit descendent, conservant-se fragments dels mesos de juliol a octubre, mentre que el novembre i el desembre s’han perdut. Se suposa que el gener podria estar dedicat al tast de la mel dels ruscs i el febrer a la caça d’ànecs. Març es representa amb un home que porta una granota i una colobra, guiat per una cigonya; abril, amb un home llaurant; maig, amb un personatge envoltat de vegetació florida i animals; juny, amb una figura que pesca un peix amb una canya, porta una escopeta amb una au posada que porta un cistell de peixos i un sarró; juliol, encara que incomplet, mostra una mà amb una dalla; agost presenta feixos de mies; setembre, el final d’un batolla i part d’una bèstia, completant l’acció de trillar; octubre, dedicat a la verema, mostra una parra amb fruits i una mà tallant amb un angarillo.

Tots els registres contenen elements simbòlics, com ara signes de fred, calor i fases lunars, que complementen el valor ritual de les representacions. La indumentària predominant a les figures és la túnica curta, relativament àmplia, ajustada a la cintura amb banda ampla i escot en bec o rodó.

Manuel Castiñeiras [5], al seu anàlisi, destaca que l’orla superior del tapís està consagrada a la representació del temps mitjançant les estacions de l’any: a la dreta es disposen les figures corresponents a l’estiu i a la tardor mentre que a l’esquerra es troben les de l’hivern i la primavera.

L’hivern es personifica mitjançant un ancià cobert amb una túnica de pell que estén mans i peus cap a un foc, en clara al·lusió al fred estacional. A la seva esquerra, se succeeixen (de baix cap a dalt) els mesos de febrer a juny (ja que el mes de gener no s’ha conservat, com ja hem apuntat anteriorment). Febrer es representa com un caçador d’aus que torna amb les preses. Març celebra el renéixer de la natura després de la letargia hivernal portant una granota i una serp, i contemplant l’arribada de la cigonya. Abril s’identifica amb la figura d’un pagès que utilitza una arada quadrangular amb rodes i tracció animal. Maig remet a pràctiques introduïdes en època carolíngia, concretament el costum d’alimentar els cavalls durant el Campus Madii, mes en què començaven els preparatius per a les campanyes militars. Juny apareix representat per una figura que exerceix simultàniament labors de pesca i caça d’aus.

Pel que fa a la sanefa dreta, Manuel Castiñeiras assenyala que aquesta ha arribat en un estat molt fragmentari i deteriorat. S’hi representen, de dalt a baix, els mesos de juliol a octubre, havent-se perdut novembre i desembre. Aquest cicle presenta un caràcter més actiu i marcadament agrícola en comparació de l’anterior i, per la disposició de les tasques representades, suggereix una font iconogràfica d’inspiració nòrdica i possiblement anglosaxona. L’estiu se simbolitza amb un segador de fenc, equipat amb dalla, mentre que una forca en un segon pla al·ludeix a l’emmagatzematge de l’herba als pallers. D’agost, només es conserva parcialment la representació d’una mà recollint espigues en un camp de blat. Setembre mostra la trilla del gra a l’era, mitjançant l’ús de la batolla amb una gavella pendent de ser treballada al fons. Octubre es figura com un personatge vestit amb túnica curta que cull un raïm d’un cep d’una vinya rampant utilitzant un falçó.

Així mateix, l’autor destaca que alguna de les representacions dels mesos podrien haver estat elaborades a partir de models gràfics o textuals procedents de manuscrits de l’scriptorium de Ripoll. Aquestes representacions troben també paral·lelismes formals i temàtics a la iconografia carolíngia (com la documentada al Calendari de Salzburg).

OBRES DE SECUNDÍ LÓPEZ-POUSA

Després de moltes hores pintant els elements més significatius del Tapís de la Creació i, tenint en compte obres de la mateixa època, m’he atrevit a pintar els mesos que hi faltaven a partir de les característiques de les figures reals que es confeccionaren al magnífic tapís gironí.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

GENER

l gener es representa mitjançant la figura d’un home abrigat, vestit amb una túnica marró decorada i una capa verda, símbol d’esperança i renovació. Porta una gorra ajustada i botins, símbols del clima hivernal. En actitud reflexiva i malenconiós, el personatge sembra: amb la mà dreta escampa llavors i amb l’esquerra sosté un bol. Als seus peus, un ocell picoteja els grans, expressió de la fragilitat de la sembra i del pas del temps. Dues cares bufades al costat del seu cap evoquen els vents estacionals o una guia divina, destacant que la sembra no és només un acte agrícola, sinó un gest ritual carregat de significat espiritual i esperança en allò transcendent.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

FEBRER

Febrer es representa mitjançant un jove caçador que mostra amb orgull la presa. Vesteix una túnica vermella cenyida, mitges entrecreuades i una gorra cònica; el vestit funcional propi de l’hivern. Amb la mà esquerra sosté una llebre blanca i a l’espatlla dreta porta una perxa amb dues aus caçades, reflex tant de l’esforç com del gest ritual d’oferir allò aconseguit. A la part superior dreta, un rostre bufador emet unes línies blaves, significant el vent hivernal. L’escena suggereix una visió cíclica del temps en què el treball humà s’harmonitza amb les forces naturals i divines.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

MARÇ

Març es representa per un jove caçador en moviment amb el cos inclinat cap endavant i una cama avançada, cosa que denota dinamisme i determinació. Vesteix una túnica verda, mitges entrecreuades, botins i una gorra ajustada. A la mà esquerra sosté una granota mentre que una serp reposa sobre el braç dret. Davant seu, una cigonya tibada/alçada sembla guiar-lo. L’escena fa referència al despertar primaveral i al retorn de formes de vida vinculades a l’aigua i a la regeneració. Simbòlicament, la granota evoca tant la impuresa com la transformació espiritual; la serp, l’engany i la temptació de l’Edèn; i la cigonya, la vigilància, la fidelitat i la protecció divina, en un equilibri de significats morals i espirituals.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

ABRIL

Abril es representa mitjançant un jove pagès en plena labor agrícola amb el tors inclinat enrere i una cama avançada, reflectint moviment i esforç. Vesteix una túnica marró curta, mitges entrecreuades, botins i una gorra cenyida. Una vestimenta funcional que simbolitza la humilitat. Amb la mà esquerra sosté una arada i amb la dreta estira una corda que guia dos animals que l’estiren per un pendent pronunciat. L’escena remet al treball com a deure espiritual, evocant el mandat bíblic després de la caiguda d’Adam (Gèn. 3:19) i simbolitza la perseverança en el camí cap a Déu, tal com afirma Jesús: “Ningú que posa la mà a l’arada i mira enrere és apte per al Regne de Déu” (Lc. 9:62).

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

MAIG

Maig està representat per una figura humana amb actitud serena i oberta que mira cap a un costat. Va vestida amb una mena de brusa i faldilla amb les cames nues i calçant uns mocasins ajustats. Els braços estan estesos: a la mà dreta sosté un feix d’espigues que sembla oferir a un petit poltre —encara que també es podria interpretar com un cérvol— acciò que suggereix un gest d’alimentació, fertilitat o cicle natural. La mà esquerra, recolza o s’aferra a un arbre nu, com a possible símbol de la connexió entre l’ésser humà i la terra o del pas de les estacions.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

JUNY

El mes de juny es representa per una figura juvenil dinàmica vestida amb una túnica verda curta i amb cames i peus descalços, en sintonia amb la natura i l’activitat estacional. La posició, amb una cama sobre l’aigua i l’altra elevada, suggereix equilibri i moviment. A la mà dreta sosté una canya de la qual penja un peix acabat de capturar mentre que amb el braç esquerre subjecta una branca blavosa on es posa una au; de la mà baixa un cordill amb anella, possible instrument de captura. Una cistella amb peixos apareix al costat, completant l’escena de pesca. La lluna creixent al costat del cap al·ludeix al temps cíclic, reforçant la relació entre el calendari natural, les tasques humanes i l’ordre diví.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

JULIOL

Juliol es representa mitjançant un jove segador amb brusa vermella, faldilla verda i sandàlies creuadesa les cames, d’acord amb el treball estival. La seva postura inclinada cap endavant i la cama avançada transmeten dinamisme i esforç físic. Amb les dues mans, empunya una dalla que talla feixos d’herba, simbolitzant la tasca agrícola i la relació amb els ritmes naturals. En clau bíblica, la dalla remet al judici final (Apoc. 14:15–16), on la sega representa la recol·lecció espiritual. La presència conjunta del sol i la lluna reforça la idea d’un temps còsmic ordenat en què el treball humà participa del disseny diví.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

AGOST

Agost es representa mitjançant un jove segador en actitud dinàmica amb brusa verda cenyida, faldilla vermella, cames nues i sandàlies creuades, en harmonia amb el clima estival. Amb el tors inclinat cap endavant, recolza el pes a la cama dreta mentre l’esquerra marca l’equilibri. Sosté amb la mà dreta un feix d’espigues i amb l’esquerra una falç blava corba amb què fa el gest de tallar. L’escena, emmarcada pel sol i la lluna creixent, simbolitza la feina i la recol·lecció, integrats en un temps cíclic i sagrat on la sega representa no només una tasca agrícola, sinó una manifestació de l’ordre diví.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

SETEMBRE

Setembre es representa mitjançant un jove trillador en posició lateral i dinàmica vestit amb túnica verda àmplia, cames i peus descalços, símbol de proximitat amb la terra. Amb tots dos braços estesos, acciona una batolla —eina tradicional per separar el gra de la palla— en un gest ferm i concentrat. L’escena està flanquejada pel sol i la lluna creixent que marquen el temps cíclic. Més enllà de la tasca agrícola, la trilla adquireix un sentit simbòlic profund: segons Mateu 3:12 és imatge de purificació i discerniment espiritual, on allò valuós se separa del que és inútil sota el judici diví.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

OCTUBRE

Octubre es representa mitjançant un jove veremador en postura lateral i activa, que recull raïms d’una vinya en espiral que puja fins al cap. Vesteix una túnica verda àmplia i mocassins vermells. Estar amb les cames separades reflectint equilibri. Amb el braç dret estès, pren un raïm mentre que amb l’esquerre flexionat empunya una falç de verema. El sol i la lluna creixent presideixen l’escena situant la tasca agrícola al temps còsmic divinament ordenat. En clau bíblica, la vinya simbolitza el poble escollit i, a l’Evangeli de Joan (15:1) representa Crist mateix. Així, la verema fa referència no només a la recol·lecció, sinó també al fruit espiritual, l’elecció divina i el judici final.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

NOVEMBRE

Novembre es representa amb un jove en actitud dinàmica, vestit amb vestit marró curt, cames nues i botins, a l’acte de matar un porc, una pràctica essencial del calendari rural medieval. El jove, amb el tors inclinat cap endavant, subjecta l’animal per l’orella amb fermesa, mentre alça un mall amb l’altra mà, a l’instant previ al cop. El porc gruny, anticipant el sacrifici. El sol i la lluna creixent emmarquen l’escena, situant-la dins del temps còsmic i cíclic. Aquest acte simbolitza el final del cicle, la purificació i la preparació per a l’hivern, en sintonia amb el calendari litúrgic, que al novembre introdueix l’advent: un temps d’espera, mort simbòlica i renovació espiritual.

TAPIZ DE LA CREACIÓN DE GIRONA

DESEMBRE

Desembre es representa per un home assegut al costat del foc amb túnica marró àmplia, cames i peus descalços, i una gorra vermella ajustada. En actitud serena, estén les mans obertes cap a les flames en un gest de repòs i de recolliment després del cicle laboral. A banda i banda, dues cares alades bufen simbolitzant els vents hivernals i del poder còsmic de Déu sobre la creació. Més que una escena estacional, la imatge evoca l’Advent, temps d’espera espiritual i contemplació on el foc es converteix en símbol de llum interior i preparació per a la renovació cíclica amb el naixement de Crist.

A través de les obres pictòriques hem pogut apropar a la iconografia de dos calendaris: el Tapís de la Creació de Girona i el mosaic d’Otranto; tots dos amb un esquema compositiu basat en cercles concèntrics i simetria que van ser realitzades a la mateixa època. Encara que en regions diferents i amb tècniques diferents, i en el món mostra la creació del món amb Déu al centre, mentre que el mosaic d’Otranto presenta l’Arbre de la Vida. A tots dos mostren elements astronòmics el que suggereix l’interès medieval per l’astronomia i el mesurament del temps sagrat. Al tapís, els símbols del Sol, la Lluna i les estacions semblen estar relacionats amb aquest còmput litúrgic. A l’Edat Mitjana, el temps no es veia de forma lineal com avui, sinó com un cicle que es repetia (les estacions, les fases de la lluna, la història sagrada). El tapís sembla representar aquest cicle unint el temps humà amb el temps diví. D’altra banda, el calendari del mosaic d’Otranto també una obra única que ens permet analitzar els temes religiosos i els mitològics ja que inclou molts elements astronòmics (fent possible la finalització dels conflictes dels normands el papat).

En aquest context, de llum a la catedral d’Otranto i el seu mosaic com una manifestació del poder eclesiàstic i el seu vincle amb el govern normand.

A banda de la funció decorativa, el calendari posseeix també un propòsit didàctic destinat a instruir els fidels sobre la doctrina cristiana i les històries bíbliques. I com que l’astronomia tenia un paper crucial a la vida quotidiana i a la religió, s’adeqüen perfectament al calendari que no només s’usava per mesurar el temps i organitzar les collites, sinó també per fixar les dates de celebracions religioses. Per aquest motiu, el calendari del mosaic d’Otranto mostra aquest interès, representant el Zodíac i altres símbols astronòmics.

1.- Manuel Antonio Castiñeiras González, “L’Alessandro anglonormanno e il mosaico di Otranto: una ekphrasis monumentale?”, Troianalexandrina, 4, 2004 , pp. 41-86; Manuel Antonio Castiñeiras González, “D’Alexandre à Arthur: l’imaginaire normad dans la mosaïque d’Otrante”, Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 37, 2006, 135-153.

2.- Manuel Antonio Castiñeiras González, “D’Alexandre à Arthur: l’imaginaire normad dans la mosaïque d’Otrante”, Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 37, 2006, 135-153.

3.- Manuel Antonio Castiñeiras González, “L’Alessandro anglonormanno e il mosaico di Otranto: una ekphrasis monumentale?”, Troianalexandrina, 4, 2004 , pp. 41-86

4.- Carl Arnold Willemsen, L’enigma di Otranto. Il mosaico pavimentale del presbitero Pantaleone nella Cattedrale, Galatina (Lecce), 1980, pp. 50-53; José Javier López de Ocáriz Alzola, “Los trabajos y los meses en el mosaico románico de Pantaleón en la catedral de Otranto”, Brocar. Cuadernos de Investigación Histórica, 36, 2021, 209-246. https://doi.org/10.18172/brocar.1570

5.- Manuel Antonio Castiñeiras González. El Tapiz de la Creación, Girona, Catedral de Girona, 2011

6.- María Ángeles González Mena, “Dos tapices bordados medievales: El de la Creación en Gerona y el de Bayeux”, Revista de Girona, 92, 1980, págs. 159-172.