HOMENATGE A ANTONI GAUDÍ
En el centenari de la seva mort (1926–2026).

Exposició al Centre Cultural Ca la Neus – AIGUAVIVA (Girona)
Inauguració: 17 de setembre 2026 – 20h

“ Interpretacions personals de l’obra de Gaudí per Secundi López-Pousa”

Un regal a Antoni Gaudí,

Cent anys després de la mort d’Antoni Gaudí, aquesta exposició vol ser, abans que res, un petit homenatge.
No pretén recórrer tota la seva obra ni explicar la immensitat del seu llegat. És una aproximació íntima i personal a través d’un nombre reduït d’obres , realitzades amb la tècnica del trencadís, tan estretament vinculada a l’univers creatiu de Gaudí.

Gaudí va saber transformar materials humils i fragmentats en superfícies plenes de vida. En aquestes obres, el trencadís torna a convertir-se en llenguatge, petites peces independents que, en trobar-se, construeixen una imatge nova. 

Aquesta exposició neix d’aquesta mateixa idea de reunir fragments per expressar admiració, memòria i gratitud.

En complir-se cent anys de la seva absència, aquestes obres volen acostar-se modestament al seu món i recordar la llibertat, la bellesa i la capacitat de
meravellar-se que continuen vives en el seu llegat.

La seva presència en aquesta sala és el meu regal a Gaudí.

Secundi López-Pousa

ELS ARTISTES CONVIDATS:

En aquesta exposició hem volgut convidar, a través de diferents obres, diversos pintors i creadors que admiro profundament.

PABLO PICASSO: “El cubisme de Pablo Picasso a través del trencadís d’Antoni Gaudí: Guernica”. ( Acrílic · 97 × 195 cm · 2025). Guernica encapsula alguns dels símbols presents en el cicle dedicat a la Minotauromàquia de Picasso, artista fascinat per la mitologia grega com a expressió de la dualitat inherent a l’ésser humà. Aquesta dualitat es manifesta en el mite tant com una monstruositat oculta com en una naturalesa humana dividida entre la força de l’instint i la racionalitat.

LEONARDO DA VINCI: “Fragments de Gioconda: reinterpretació contemporània del retrat de Lisa Gherardini”. (Acrílic · 100 × 70 cm · 2026). Aquesta obra proposa una reinterpretació contemporània del retrat de “Lisa Gherardini”, universalment conegut com la “Mona Lisa” o Gioconda. La imatge de Leonardo da Vinci és reinterpretada a través de la fragmentació, el color i el llenguatge visual del trencadís, oferint una nova mirada sobre una de les icones més reconegudes de la història de l’art.

VINCENT VAN GOGH: “L’univers pictòric de Vincent van Gogh” (Acrílic · 73 × 60 cm · 2026). El retrat es presenta fragmentat, com si estigués construït a partir de restes de color i forma, evocant tant la intensitat de la seva mirada com la complexitat del seu món interior. Els ulls verds, de pupil·la reduïda, actuen com a centre expressiu de l’obra, concentrant una tensió que travessa tota la composició. La fragmentació, el color i el moviment intenten acostar-nos a l’univers emocional d’un dels pintors més intensos i personals de la història de l’art. “Gira-sols cap al cel”. (Acrílic · 73 × 60 cm · 2026). En aquesta composició, el test de gira-sols es converteix en un eix simbòlic. No és un element estàtic, sinó una força ascendent. Des de la base —on apareix una evocació dels cels de Van Gogh, amb el seu dinamisme i la seva càrrega emocional— emergeix una energia que impulsa la vida cap amunt. Els gira-sols, tan vinculats a l’imaginari del pintor, actuen aquí com un pont entre la terra i el cel, entre allò quotidià i allò transcendent.

GUSTAV KLIMT: “L’Arbre de la Vida”. (Acrílic · 100 × 70 cm · 2024). L’arbre central, eix visual i conceptual de l’obra, desplega les seves branques en formes espirals que evoquen directament l’univers de Gustav Klimt. Aquestes espirals, carregades de moviment i ritme, suggereixen un flux continu d’energia vital, creixement i eternitat. Al mateix temps, el tronc i les branques es construeixen a partir de fragments cromàtics que remeten al trencadís de Gaudí: peces irregulars assemblades mitjançant corbes orgàniques, en les quals conviuen motius florals, geomètrics i abstractes. El conjunt estableix una clara al·lusió a les superfícies decoratives del Park Güell i crea un diàleg entre l’univers ornamental de Klimt i el llenguatge modernista de Gaudí.

FRANCISCO DE GOYA: “El 2 de maig de 1808 a través del trencadís d’Antoni Gaudí”. (Acrílic · 81 × 116 cm · 2025). En la figura central he situat un fanal que il·lumina tant els qui seran víctimes com els soldats que participen en aquest cicle de violència. La llum no només revela l’escena, sinó que posa en primer pla la vulnerabilitat d’aquells que estan a punt de morir. La figura situada a terra i separada de l’escena principal incorpora simbologia relacionada amb els pobles d’Ucraïna i Palestina, territoris que pateixen les conseqüències de la guerra, l’ocupació i els conflictes prolongats. Aquest detall pretén establir una connexió entre els esdeveniments històrics que inspiren l’obra de Goya i les tragèdies contemporànies. D’aquesta manera, una escena del passat es converteix també en una reflexió sobre la violència i el sofriment del present.

DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ: “La mirada oculta de la infanta Margarida d’Àustria”. La protagonista d’aquesta obra és una de les figures centrals de “Las Meninas” de Velázquez, la infanta Margarida d’Àustria, representada quan tenia aproximadament cinc anys. Més endavant es casaria amb l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Leopold I. En aquell moment era l’única filla supervivent de Felip IV i Mariana d’Àustria. El seu rostre apareix en l’obra de Velázquez amb una lluminositat molt més clara que la d’altres personatges i, juntament amb la seva posició central, la converteix en el principal punt d’atenció del quadre. Aquesta reinterpretació se centra precisament en aquesta presència i en la força de la seva mirada.

ESPIRITUALITAT

“La solitud de Crist a la Creu”. Aquesta obra representa la figura de “Crist a la creu” a través de la reinterpretació d’una imatge d’inspiració romànica. S’hi estableix una connexió entre l’art romànic, tan estretament vinculat a l’expansió i consolidació del cristianisme a l’Europa medieval, i la utilització del trencadís com a llenguatge contemporani. La força simbòlica i espiritual de la figura de Crist dialoga així amb la fragmentació, el color i les formes pròpies de l’univers gaudinià.

LA SAGRADA FAMÍLIA

“Mitologia i espiritualitat a l’entorn de la Sagrada Família” (Acrílic · 116 × 81 cm · 2024). Aquesta pintura, realitzada seguint el llenguatge visual del trencadís, constitueix un homenatge a Antoni Gaudí i a la seva obra més monumental la ”Sagrada Família”. L’obra pretén unir mitologia, simbolisme i espiritualitat, elements que ocupen un lloc molt important dins de l’univers creatiu gaudinià. La Sagrada Família es converteix aquí en un espai simbòlic on arquitectura, natura, religió i imaginació es troben i dialoguen.

“Creu de pinacle de la Sagrada Família”. (Acrílic · 81 × 64 cm · 2019). Aquesta obra vol mostrar la minuciositat i la riquesa dels detalls presents a les parts més elevades de la “Sagrada Família”. La creu de pinacle es converteix en protagonista i ens convida a observar de prop uns elements arquitectònics que, per la seva gran altura, sovint resulten difícils d’apreciar des del carrer. L’obra posa en relleu la cura pel detall característica de Gaudí, capaç de concebre amb la mateixa intensitat tant la monumentalitat del conjunt com cadascun dels petits elements que el conformen

ANTONI GAUDÍ I JOSEP MARIA JUJOL

“ANTONI GAUDÍ ENIGMÀTIC”

“JOSEP MARIA JUJOL”

Dues obres dedicades a “Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol”, dues figures estretament vinculades al desenvolupament i a l’expressivitat del trencadís dins del modernisme català. Les pintures s’inspiren en obres concebudes pels arquitectes modernistes Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol, que van col·laborar durant una etapa de les seves trajectòries. La joventut i l’esperit experimental de Josep Maria Jujol es van sumar durant un temps a la maduresa creativa d’Antoni Gaudí, donant lloc a una col·laboració especialment fecunda.

D’aquesta trobada van sorgir formes extraordinàriament lliures d’utilitzar la ceràmica, el color, els materials reutilitzats i els fragments irregulars. El trencadís es va convertir així en un dels llenguatges decoratius més recognoscibles i universals del modernisme català.

PAU CASALS I ANTONI GAUDÍ

“Pau Casals i Defilló tocant per a Antoni Gaudí”. Una trobada imaginària entre dos grans creadors catalans universals.

“Pau Casals i Defilló”, considerat un dels grans violoncel·listes de tots els temps, interpreta “El cant dels ocells” per a Antoni Gaudí en aquesta trobada simbòlica a Aiguaviva. La pintura uneix dos mons diferents però, alhora, pròxims: la música i l’arquitectura. “El cant dels ocells”, profundament vinculat a Pau Casals, aporta a aquesta trobada un missatge d’emoció, espiritualitat, pau i identitat. En aquesta exposició, Aiguaviva es converteix simbòlicament en l’espai on aquests dos grans creadors poden trobar-se.

EL TRENCADÍS I EL MOVIMENT

“Ciclista i muntanya”. (Acrílic · 65 × 81 cm · 2025). Aquesta obra ret homenatge als ciclistes i als seus èxits, reflectint la passió, l’esforç i la dedicació que defineixen aquest esport. Realitzada amb el llenguatge del trencadís, transmet una connexió simbòlica amb el recorregut fragmentat però alhora coherent que els ciclistes afronten durant el seu trajecte. A través de múltiples fragments —colors, cultures i paisatges—, l’obra s’uneix en una composició única que evoca el dinamisme i l’energia propis del ciclisme. Cada fragment pot entendre’s també com una etapa, un esforç o un moment diferent del camí que, finalment, forma part d’un mateix recorregut.

“Surfista i ona”. (Acrílic · 65 × 81 cm · 2024). El surfista, construït a partir de múltiples fragments de colors i patrons, mostra una gran diversitat d’influències i textures. Aquesta fragmentació reflecteix la riquesa d’experiències i emocions que acompanya la pràctica del surf. Els patrons decoratius de la taula del surfista recorden elements procedents de diverses cultures i estils, suggerint una fusió d’idees i, alhora, la universalitat de la relació de l’ésser humà amb la natura. El surfista i l’ona representen així la recerca d’un equilibri entre moviment, força, llibertat i natura.

UN HOMENATGE EN FORMA DE FRAGMENTS

Aquesta exposició reuneix artistes, èpoques, llenguatges i sensibilitats diferents. Picasso, Leonardo da Vinci, Vincent van Gogh, Gustav Klimt, Francisco de Goya i Velázquez comparteixen espai amb Antoni Gaudí, Josep Maria Jujol i Pau Casals.

A aquests grans creadors s’hi afegeixen també l’espiritualitat, la natura, la música, el ciclisme i el surf. Tots ells apareixen units per un mateix llenguatge: “el fragment”.

Com en el trencadís, cada peça conserva la seva pròpia forma i identitat, però és en unir-se amb les altres quan construeix una imatge nova.

Cent anys després de la mort d’Antoni Gaudí, aquesta exposició vol recordar que el seu llegat continua viu en la seva arquitectura, en la seva imaginació i en la seva extraordinària capacitat per transformar els materials i mirar el món d’una manera diferent.

(1926–2026). Cent anys després, Gaudí continua inspirant.

Vull expressar el meu agraïment més sincer a l’Ajuntament d’Aiguaviva per haver fet possible aquesta exposició i per acollir aquest homenatge a Antoni Gaudí.

Gràcies també a totes les persones que l’heu visitada, que us heu aturat davant les obres i que heu compartit aquest recorregut per la vida, la sensibilitat i el llegat d’un creador universal.

La vostra presència dona sentit a aquesta exposició i converteix aquest homenatge en una experiència compartida de memòria, admiració i emoció.

Gràcies per apropar-vos, amb mi, una mica més a Antoni Gaudí.